Existim perquè pensem o pensem perquè existim?El "penso i després existeixo" del filòsof francès René Descartes suggereix que la existència és un subproducte del pensament, que el que compte és l'ànima. Però ara, en el món científic actual, se sap que es dóna la situació contrària. Els humans existim i, gràcies als bilions de neurones que tenim connectades entre sí, pensem. En el cervell es produeix un subproducte que és l'ànima o el pensament.
Quina és la importància de la ciència en un món ple de dogmes?
La ciència és la utilització d'un mètode que sotmet qualsevol tesis a la comprovació i la prova. La ciència suggereix una tesis transitòria fins que es demostri el contrari, cosa que obliden molts científics. La gran aportació de la ciència és la introducció de la incertesa en un món de dogmes. S'ha tendit a semprar l'inseparable: la ciència de la filosofia i de les humanitats, i hem jererquitzat les diferents disciplines. I amb això, s'han perdut i descartat tot el pensament creatiu que estava en el món de l'art.
Què diu la teoria del gen egoista?
Va ser un llibre escrit per Richard Dawkins que ens diu que en la vida corporativa, la vida estudiantil, en la vida de parella i en la vida cotidiana, en general, s'han de conciliar el coneixement i l'entreteniment. L'empresari que va sempre amb "cara de pal" durà la seva empresa a la fallida, ja que és incapaç de conciliar coneixement i entreteniment.
Què és millor: la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?
El pensament racional ocupa un espai minúscul en el cervell, mentre que la immensitat restant està ocupada per l'inconscient, per tant, per les emocions i per la intuició. I en aquest sentit, la gent no està equivocada al sentir que s'ha de donar la raó a la intuició, la intuició val més que la raó. Aquesta teoria s'oposa clarament a la idea de Plató, que deia que la única forma d'accedir a la realitat és mitjançant la raó i l'enteniment i considerava que els sentits eren enganyosos.
Quin és el pitjor mal en que pot caure un país?
El pitjor que li pot passar a un país és caure en un estat d'hermetisme i de no comunicació amb l'exterior, és tràgic per a un país i per a una cultura. Per a Espanya entrar en una democràcia va ser important, després de tants anys sota una dictadura, però va ser molt més important l'obertura cap a l'exterior.
Quina és la nova revolució de la humanitat?
La gran revolució de la humanitat de l’últim segle és l’aprenentatge emocional. Aquest aprenentatge emocional intenta ensenyar a gestionar i a separar les emocions bàsiques que té cada ésser humà. Punset critica que és un tema inexplorat i que el sistema educatiu s’equivoca a no ensenyar això.
Explica la teoria de Punset sobre l’origen i la finalitat de l’amor. Hi estaria d’acord Plató?
Per Eduard Punset l’amor no és res més que un instint que tenim per fusionar-se amb una persona per reproduir-nos. L’amor és aquest simple impuls per sobreviure més temps i això les primeres bactèries ho van fer fins arribar al punt àlgid que som nosaltres, milions i milions de cèl•lules juntes formant un forma concreta. Aquesta fusió no és res més que, a part de sobreviure, ajudar a la l’altre en viure amb condicions propicies.
Com defineix Punset la felicitat i la bellesa?
La bellesa és l’absència de dolor, l’exemple que posa Eduard Punset és que una cara bella vol dir que el seu metabolisme funciona molt be.
La felicitat la defineix com l’absència de la por.
Segons Punset som una espècie única o som una espècia més?
Durant molts anys la gent ha cregut, segons les religions de cada un, que eran un espècia única i privilegiats respecte la resta d’éssers vius, cosa que els científics han desmentit rotundament.
És veritat que abans no eren únics però ara si. Les xarxes socials són una xarxa de innovació i això ens fa ser únics.
Quines són les 3 últimes preguntes que interesen a Punset i que explicaría a les seves netes?
- Existeixen moltes preguntes sense resposta i que s’ha d’acceptar.
- Hi ha vida abans de la mort. Molta gent no ho sabia i deixa en segon pla la importància de la vida després de la mort.
- Davant la dissonància que es te d’una cosa davant la convicció de un mateix s’ha de buscar si hi ha encara que sigui un punt de veritat.
