Realitat o ficció?

Aquesta filofoto ens pot recordar al mite de la caverna ja que representa un cuadre posat contra una paret, en el quadre hi apareix pintada una finestra i el que s'hi veu a través d'ella, sembla la realitat, però no ho és i em de fer un esforç per assolir el nostre objectiu de sortir de la caverna.

Ningú ens ensenya a estar sols. La societat nombra i fa un enigma de la solitud i a una persona solitaria la nombra de pobreta, no te amics, no te dona, no te familia, etcètra

Pot ser si estar sol fos considerat com a una opció més a la vida o almenys una etapa gens greu, el solitari inexpert no aniria tan preocupat de la seba solitud.

Martin Gürtner

Diàleg socràtic

Sòcrates: Menó, què creus que és la felicitat?
Menó: La felicitat és una sensació que tens quan fas certes accions.
Sòcrates: Quines accions has de fer?
Menó: Bones accions.
Sòcrates: Per tant, és això el que necessites per ser feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: LLavors no ets feliç quan una persona que estimes no és feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: Doncs hi ha més coses que fer bones accions les quals influeixen en l’assoliment de la felicitat.
Menó: Si, però no sé quines són.
Sòcrates: I tu Gòrgies, què en penses de la felicitat?
Gòrgies: La felicitat es un estat d'ànim permanent.
Sòcrates: Llavors, una vegada assoleixes la felicitat, ets feliç per tota la vida?
Gòrgies: Si.
Sòcrates: Fins i tot quan una persona a la que estimes sofreix, ets feliç?
Gòrgies: No, Sòcrates.
Sòcrates: Llavors, Gòrgies, què és en realitat la felicitat?
Gòrgies: No ho sé.
Sòcrates: Anaximandre, qué dius tu que és la felicitat?
Anaximandre: Per a mi la felicitat és lo contrari a la tristesa.
Sòcrates: Per tant, si no has experimentat mai la tristesa, no seràs feliç?
Anaximandre: Bona pregunta, en aquest cas que dius si.
Sòcrates: Per tant, a quina conclusió arribes?
Anaximandre: No t'ho sabria dir, Sòcrates.
Sòcrates: Com ho veus tu, esclau?
Esclau de Menó: La felicitat és en realitat la vida.
Sòcrates: Què insinues, que sense felicitat, la nostra vida no val per res?
Esclau de Menó: No... em refereixo a que tot hauria d'estar mogut per la felicitat.
Sòcrates: Però no ho está, per tant podem dir que la felicitat es una característica de la vida, però no ho és en la seva totalitat.
Esclau de Menó: Si.

Filofoto

El nostre pensament racional dins del cervell és com aquesta illa enmig de l'oceà. Una minúscula part dins d'un tot.

Quim Nicolau

Reflexió aristotèlica sobre labortament

Segons la teoria aristorèlica, Aristòtil no estaria d'acord amb l'abortament, ja que un òvul fecundat o un fetus és un home en potència, és a dir, una futura forma de vida. Per tant, l'abort no és un procés natural, i la natura és intel·ligent. Segons Aristòtil l'abortament no seria n procés intel·ligent, contradiu la natura.
Segons la nostra opinió, un fetus no és un home, ho és en potència, però en l'acte no ho és. Per tant, si abortes no estas assassinant un home o un ésser humà. Creiem que has de tenir el dret de decidir el que vols fer amb la teva vida o el teu futur i si concorda amb el teu projecte de vida. Tenir un fill és una responsabilitat molt gran i et lligues de per vida amb aquesta decisió. Hi ha moltes persones que no se senten preparades per assumir aquesta responsabilitat i han de tenir tot el dret a abortar.

Oriol Serra i Quim Nicolau

Eduard Punset

Existim perquè pensem o pensem perquè existim?
El "penso i després existeixo" del filòsof francès René Descartes suggereix que la existència és un subproducte del pensament, que el que compte és l'ànima. Però ara, en el món científic actual, se sap que es dóna la situació contrària. Els humans existim i, gràcies als bilions de neurones que tenim connectades entre sí, pensem. En el cervell es produeix un subproducte que és l'ànima o el pensament.

Quina és la importància de la ciència en un món ple de dogmes?
La ciència és la utilització d'un mètode que sotmet qualsevol tesis a la comprovació i la prova. La ciència suggereix una tesis transitòria fins que es demostri el contrari, cosa que obliden molts científics. La gran aportació de la ciència és la introducció de la incertesa en un món de dogmes. S'ha tendit a semprar l'inseparable: la ciència de la filosofia i de les humanitats, i hem jererquitzat les diferents disciplines. I amb això, s'han perdut i descartat tot el pensament creatiu que estava en el món de l'art.

Què diu la teoria del gen egoista?
Va ser un llibre escrit per Richard Dawkins que ens diu que en la vida corporativa, la vida estudiantil, en la vida de parella i en la vida cotidiana, en general, s'han de conciliar el coneixement i l'entreteniment. L'empresari que  va sempre amb "cara de pal" durà la seva empresa a la fallida, ja que és incapaç de conciliar coneixement i entreteniment.

Què és millor: la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?
El pensament racional ocupa un espai minúscul en el cervell, mentre que la immensitat restant està ocupada per l'inconscient, per tant, per les emocions i per la intuició. I en aquest sentit, la gent no està equivocada al sentir que s'ha de donar la raó a la intuició, la intuició val més que la raó. Aquesta teoria s'oposa clarament a la idea de Plató, que deia que la única forma d'accedir a la realitat és mitjançant la raó i l'enteniment i considerava que els sentits eren enganyosos.


Quin és el pitjor mal en que pot caure un país?
El pitjor que li pot passar a un país és caure en un estat d'hermetisme i de no comunicació amb l'exterior, és tràgic per a un país i per a una cultura. Per a Espanya entrar en una democràcia va ser important, després de tants anys sota una dictadura, però va ser molt més important l'obertura cap a l'exterior.

Quina és la nova revolució de la humanitat?
La gran revolució de la humanitat de l’últim segle és l’aprenentatge emocional. Aquest aprenentatge emocional intenta ensenyar a gestionar i a separar les emocions bàsiques que té cada ésser humà. Punset critica que és un tema inexplorat i que el sistema educatiu s’equivoca a no ensenyar això.

Explica la teoria de Punset sobre l’origen i la finalitat de l’amor. Hi estaria d’acord Plató?
Per Eduard Punset l’amor no és res més que un instint que tenim per fusionar-se amb una persona per reproduir-nos. L’amor és aquest simple impuls per sobreviure més temps i això les primeres bactèries ho van fer fins arribar al punt àlgid que som nosaltres, milions i milions de cèl•lules juntes formant un forma concreta. Aquesta fusió no és res més que, a part de sobreviure, ajudar a la l’altre en viure amb condicions propicies.

Com defineix Punset la felicitat i la bellesa?
La bellesa és l’absència de dolor, l’exemple que posa Eduard Punset és que una cara bella vol dir que el seu metabolisme funciona molt be.
La felicitat la defineix com l’absència de la por.

Segons Punset som una espècie única o som una espècia més?
Durant molts anys la gent ha cregut, segons les religions de cada un, que eran un espècia única i privilegiats respecte la resta d’éssers vius, cosa que els científics han desmentit rotundament.
És veritat que abans no eren únics però ara si. Les xarxes socials són una xarxa de innovació i això ens fa ser únics.

Quines són les 3 últimes preguntes que interesen a Punset i que explicaría a les seves netes?

• Existeixen moltes preguntes sense resposta i que s’ha d’acceptar.
• Hi ha vida abans de la mort. Molta gent no ho sabia i deixa en segon pla la importància de la vida després de la mort.
• Davant la dissonància que es te d’una cosa davant la convicció de un mateix s’ha de buscar si hi ha encara que sigui un punt de veritat.

Jose Antonio Marina

Les 3 idees principals que podem treure del vídeo de l'entrevista a en José Antonio Marina són:

- Ell ens explica que la filosofia és una cosa que ha d'estar al servei de la societat, és a dir, que avui dia hem de ser conscients de que la filosofia es una part important i "filosofejar" es una acció que fem moltes vegades, i com a tal hem de saber utilitzar-la, tant col·lectivament com individualment.

- També diu que l'èsser humà es distingeix d'altres animals per la característica de la nostra intel·ligència, gràcies a l'evolució que ha esdevingut durant tots aquests anys. Per tant, hauriem de tenir confiança en les possibilitats de l'ésser humà.

- Finalment, Marina també apunta que l'èsser humà és totalment capaç de pensar col·lectivament, és a dir, que una persona pot pensar juntament amb més gent. Això ho podem anomenar intel·ligència col·lectiva.

La Vida de Plató

Arístocles mes conegut com a "Plató" nasqué entre el 428/427 aC a una illa a prop de Atenes, però de ben aviat passà a viure a Atenes. Aquest fet és el primer fet important de la seva vida, ja que la seva infantesa va ser marcada per la violència per culpa de la guerra del Pelonès (431-404 aC). Quan s’acabà la guerra, Plató ja tenia vint-i-quatre anys en els quals visqué veient com la seva ciutat es desfeia a bocins. Aquest fet el portà a intentar crear una societat cívica. Un altre fet important és en el 408 aC, quan Plató, que encara tenia una vintena d’anys conegué a Sòcrates. Aquest personatge que apareix a la seva vida va plasmar les seves idees a Plató i el va fer decidir la seva manera de viure. La condemna a mort de Sòcrates l’any 399 aC va comportar a Plató a pensar sobre el fet polític de ple. Com molt altres seguidors de Sòcrates, Plató va haver de marxar de Atenes per culpa de la pressió política.
Aquest fet crec que és el més important de tots ja que Plató que encara era jove, fugia de Atenes amb un gran coneixement i li esperava un llarg camí de saviesa. El primer destí va ser l’escola de Mègara, on hi perfeccionà la seva capacitat argumentativa. Després viatjà a Egipte, on s’inicià en l’Antic Egipte. Participà a la guerra de Cornit però després marxà a Cirne on va estudiar matemàtiques. El seu viatge posa rom a Crotona on es possible que conegués a Filolau i el seu deixeble Tarent i es va fer molt amic d’un gran filòsof que es deia Arquitas que li passà el seu coneixement sobre la política. Al final s’adonà que els pitagòrics li donaren un coneixement bastant profund de varis temes i tornà a la ciutat que l’havia vist créixer , Atenes.
Fundà una escola anomenada “l’Acadèmia” que es va esdevenir un centre d’estudi i de formació intel•lectual i política. Plató pensava que els polítics havien de ser persones sàvies i accentua enormement la necessitat d’educació dels ciutadans i especialment dels polítics.

 Els deu fets més importants de la vida de Plató són:

• La Guerra del Polonès, que va marcar la seva infància.
• Conèixer a Sòcrates, qui va plasmar les seves idees a Plató i el va fer decidir la seva manera de viure.
• La mort de Sòcrates, cosa que va fer que comencés a pensar sobre el fet polític.
• L'exili d'Atenes, com molts altres seguidors de Sòcrates, Plató va haver de fugir d'Atenes.
• L'estança a l'escola de Mègara, on va perfeccionar la seva capacitat argumentativa.
• El viatge a Egipte, on va poder apendre la seva cultura.
• Estar a Cirne, on va estudiar matemàtiques.
• El viatge a Crotona, on va conèixer a Filolau, Tarent i Aquitas, de qui va aprendre política.
• L'aprenentatge profund de varis temes gràcies als pitagòrics.
• La fundació de l'escola "l'Acadèmia" a Atenes, que va esdevenir un centre d'estudi i de formació intel·lectual i política.

Filosofia presocràtica

En quants períodes se sol dividir l'etapa de filosofia grega? Quins són?
Se sol dividir en cinc períodes: el període presocràtic, considerat com l'etapa del naixement de la filosofia (finals del segle VII a.C. - principis del segle V a.C.), el període humanísitc, l'etapa de més esplendor políticament i culturalment de Grècia (segle V a.C.), el període ontològic, el període més important de la filosofia grega (Plató i Aristòtil) (segle IV a.C.), el període ètic, període de crisis social i anarquia, la població era radicalment individualista i desconfiada (segle III a.C.) i el període religiós, el moment de la decadència filosòfica (segle II a.C. - segle II-III d.C.).

A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen el període ètic, mentre que els neoplatònics pertanyen al període religiós.

Escriu en tres línies en què consisteix el "pas del mite al logos". Explica també perquè va ser tan difícil.
El pas del mite al logos va consistir en deixar de creure en coses intuitivament lògiques per començar a creure en la ciència, és a dir, en una explicació dels fets naturals partint de l'observació i la raó. Aquest pas va ser molt difícil perquè les explicacions raonades del comportament de la natura anaven en contra de la intuició humana. En canvi, els mites estaven molt arrelats en la població i els semblaven lògics i coherents.

Com es poden classificar els mites?
Hi ha diferents classificacions dels mites: segons el tipus d'història i el caràcter que tenen i segons la seva funció.
Segons el tipus d'història: sagues, són històries que explicaven l'origen d'una família, ciutat, país o del cosmos. Es poden considerar com un tipus d'història primitiva. Contes, són històries humorístiques i fantasioses que no pretenen explicar cap veritat, sinó divertir. Mites, són històries amb un caràcter existencial que parlen d'alguna situació humana tràgica, pretén donar lliçons de comportament social i moral.
Segons la seva funció: cosmogònics, volen explicar la creació del món, teogònics, es refereixen a l'origen dels déus, antropogònics, es refereixen a la creació de l'home, etiològics, intenten explicar l'origen de determinades institucions escatològiques i els morals, que narren la lluita entre el bé i el mal.

Quina és la intenció i el valor dels mites?
La intenció dels mites és explicar un conflicte existencial mitjançant una història que no ha passat mai, que és falsa, exagerada o inexacta. Els mites tenen la funció de l'hermanèutica, pretenen transmetre un missatge a través d'imatges.

Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
Els dos déus més importants en la mitologia són dos: Apol·lo i Dionís. Aquests dos déus simbolitzen els dos nivells de població i comportament de Grècia. Apol·lo representa els ciutadans i simbolitza el seny, mentre que Dionís representa els esclaus i la gent senzilla i simbolitza la festa. Aquests dos déus no es consideren contradictoris, sinó complementaris.

En què consisteix el "problema de l'Alétheia"?
Etimològicament aléthia significa "des-velament", una paraula que utilitzaven els grecs per referir-se a la veritat. Per a altres poblacions com els egipcis la veritat era quelcom que es coneix des de l'eternitat, peró està reservada a els déus. Hi havia grups de persones, com els sacerdots, que podien posar-se en contacte amb els déus i rebre parts de la veritat en forma d'enigma. Però a Grècia es va anar consolidant una altra mentalitat que dóna origen a la filosofia, no només els déus coneixen el món, l'home amb l'esforç de la seva intel·ligència pot arribar a la veritat. El naixement de la filosofia està relacionat amb aquesta nova mentalitat racional.

Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Els facors que van fer possible el pas del mite al logos van ser cinc: el factor econòmic, el comerç va fer que la gent contactés amb les altres persones i així contrastar i discutir diverses maneres d'entendre el món. El factor sociològic, la gent critica i discuteix sobre els governants de les ciutats independents. El factor religiós, cada ciutat té la deva manera pròpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos. El factor educatiu, les persones s'eduquen mitjançant la discussió entre ells. I la importació de la geometria i la física egípcies, gràcies a la geometria i la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques.

Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
Tales diu que l'arkhé del món és l'aigua, és una realitat empírica i comprobable. El món pot ser explicat a través d'un element físic natural com l'aigua. Mentre que Pitàgores diu que l'arkhé no és material, ni físic, sinó abstracte com els nombres.

En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
La seva contradicció es basa en el canvi del mite al logos, Heracles és l'iniciador de la filosofia dialèctica "no hi ha res definitiu, tot està sempre en procés de construcció".
Parmènides és el pare del racionalisme radical "des del punt de vista de la raó, el canvi és llogicament contradictori".
Per Parmènides els oposats són inconciliables, en canvi Heràclit creu que és possible la conciliació dels oposats.

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Trobo que la teoria dels filosof presocràtics que s'ajusta més a les actuals és la de Heràclit ja que pensa que el món està governat per el logos