Realitat o ficció?

Aquesta filofoto ens pot recordar al mite de la caverna ja que representa un cuadre posat contra una paret, en el quadre hi apareix pintada una finestra i el que s'hi veu a través d'ella, sembla la realitat, però no ho és i em de fer un esforç per assolir el nostre objectiu de sortir de la caverna.

Ningú ens ensenya a estar sols. La societat nombra i fa un enigma de la solitud i a una persona solitaria la nombra de pobreta, no te amics, no te dona, no te familia, etcètra

Pot ser si estar sol fos considerat com a una opció més a la vida o almenys una etapa gens greu, el solitari inexpert no aniria tan preocupat de la seba solitud.

Martin Gürtner

Diàleg socràtic

Sòcrates: Menó, què creus que és la felicitat?
Menó: La felicitat és una sensació que tens quan fas certes accions.
Sòcrates: Quines accions has de fer?
Menó: Bones accions.
Sòcrates: Per tant, és això el que necessites per ser feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: LLavors no ets feliç quan una persona que estimes no és feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: Doncs hi ha més coses que fer bones accions les quals influeixen en l’assoliment de la felicitat.
Menó: Si, però no sé quines són.
Sòcrates: I tu Gòrgies, què en penses de la felicitat?
Gòrgies: La felicitat es un estat d'ànim permanent.
Sòcrates: Llavors, una vegada assoleixes la felicitat, ets feliç per tota la vida?
Gòrgies: Si.
Sòcrates: Fins i tot quan una persona a la que estimes sofreix, ets feliç?
Gòrgies: No, Sòcrates.
Sòcrates: Llavors, Gòrgies, què és en realitat la felicitat?
Gòrgies: No ho sé.
Sòcrates: Anaximandre, qué dius tu que és la felicitat?
Anaximandre: Per a mi la felicitat és lo contrari a la tristesa.
Sòcrates: Per tant, si no has experimentat mai la tristesa, no seràs feliç?
Anaximandre: Bona pregunta, en aquest cas que dius si.
Sòcrates: Per tant, a quina conclusió arribes?
Anaximandre: No t'ho sabria dir, Sòcrates.
Sòcrates: Com ho veus tu, esclau?
Esclau de Menó: La felicitat és en realitat la vida.
Sòcrates: Què insinues, que sense felicitat, la nostra vida no val per res?
Esclau de Menó: No... em refereixo a que tot hauria d'estar mogut per la felicitat.
Sòcrates: Però no ho está, per tant podem dir que la felicitat es una característica de la vida, però no ho és en la seva totalitat.
Esclau de Menó: Si.

Filofoto

El nostre pensament racional dins del cervell és com aquesta illa enmig de l'oceà. Una minúscula part dins d'un tot.

Quim Nicolau

Reflexió aristotèlica sobre labortament

Segons la teoria aristorèlica, Aristòtil no estaria d'acord amb l'abortament, ja que un òvul fecundat o un fetus és un home en potència, és a dir, una futura forma de vida. Per tant, l'abort no és un procés natural, i la natura és intel·ligent. Segons Aristòtil l'abortament no seria n procés intel·ligent, contradiu la natura.
Segons la nostra opinió, un fetus no és un home, ho és en potència, però en l'acte no ho és. Per tant, si abortes no estas assassinant un home o un ésser humà. Creiem que has de tenir el dret de decidir el que vols fer amb la teva vida o el teu futur i si concorda amb el teu projecte de vida. Tenir un fill és una responsabilitat molt gran i et lligues de per vida amb aquesta decisió. Hi ha moltes persones que no se senten preparades per assumir aquesta responsabilitat i han de tenir tot el dret a abortar.

Oriol Serra i Quim Nicolau