diumenge, 8 d’abril del 2012
Obama: Kantià o utilitarista?
Ben Laden va ser "executat" per ordre del president dels USA, B. Obama.
Va ser aquesta una decisió kantiana, o utilitarista? Reflexiona la resposta i justifica-la.
Va ser, clarament, una decisió kantiana. Ja que, segons Kant, el fi no justifica els medis, i en Bin Laden va fer moltes atrocitats per arribar al seu objectiu.
Si ho mirem des d'un altre punt de vista, la decisió és utilitarista, ja que per fer pagar a en Bin Laden per totes les atrocitats que va fer, el van "executar justament". Per tant, el fi SI justifica els medis.
dilluns, 5 de març del 2012
Mètode Cartesià - René Descartes
Metge
- Evidència: Encara que vegi clars símptomes en el pacient, no ha de deixar-se portar i fer prejudicis.
- Anàlisi: Ara, el metge veurà tots els símptomes del pacient i els analitzarà acuradament.
- Síntesi: Després d’analitzar els símptomes, reflexionarà sobre quin tractament pot donar-li al pacient.
- Enumeració: Tornarà a analitzar els passos que ha portat a terme per tal de assegurar-se de que no s’ha equivocat.
Detectiu
- Evidència: El detectiu quan trobi a l’individu que ha d’investigar, no es deixarà portar per prejudicis i esperarà a que l’individu faci algun moviment.
- Anàlisi: Després, analitzarà tots els moviments que ha fet l’individu.
- Síntesi: Ara, segons el que ha vist a l’anàlisi, arribarà a una conclusió per mitjà d’aquest previ anàlisi.
- Enumeració: Reflexionarà sobre la conclusió i tornarà a repassar tots els passos per tal de no deixar-se res per observar.
Mecànic
- Evidència: El mecànic es fixarà ens els fallos del cotxe, però no traurà encara cap conclusió, perquè sinó s’estaria deixant portar pels prejudicis.
- Anàlisi: Analitzarà tot el que ha vist que falla en el cotxe.
- Síntesi: Ara, per mitjà de tot l’anàlisi previ, traurà una conclusió per tal d’arreglar-ho.
- Enumeració: Tornarà a repassar tots els passos per tal d’assegurar-se que no s’ha equivocat.
dimarts, 28 de febrer del 2012
Filofoto
Aquesta frase ens pot ser útil per reflexionar sobre els fets que han succeït recentment: "A un poble se li poden prohibir moltes coses, totes. Totes excepte la llibertat."
Quim Nicolau
Comentari de text - David Hume
És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no tot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]
En aquest text, Hume ens diu que només podem admetre el passat. Les nostres idees provenen de les impressions, i aquestes de l'experiència viscuda. Per tant, una experiència viscuda no és vàlida per al futur, forma part del passat.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]
a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: És un raonament que té en compte les impressions, però que pot ser una contradicció.
b) Experiència: Fet o vivència passada a partir de la qual creem les impressions.
3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
Hume ens diu que no podem saber el futur, ja que no hem viscut experiències futures, no tenim impressions sobre el futur. La ciència tampoc el pot determinar, ja que les lleis, per a Hume, no són vàlides. El món que coneixem no és el món real, és una mera interpretació del món creada pels sentits. Per tant, no podem saber com és el món realment, cosa que fa impossible determinar les lleis. Aquesta és la base del fenomalisme de Hume.
És amb el principi de la còpia que Hume ens diu que tota idea prové d'una impressió, una experiència. I totes les idees que no provinguin de cap impressió, com les metafísiques, han de ser descartades, no superen el principi de la còpia.
4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]
Hume és un filòsof empirista, no creu en les idees innates (idees que ja tenim abans de néixer) sinó que adquirim coneixement a partir dels sentits. En canvi, Descartes afirma que els coneixement adquirits pels sentits són enganyosos, només són vàlids els coneixments adquirits per la raó.
Quim Nicolau
La moral provisional - René Descartes
1. Què n'opines de la moral cartesiana?
La moral provisional de Descartes és una moral que utilitza únicament la raó, com l'intel·lectualisme moral de Sòcrates. La raó és la que dóna la mesura del bé i del mal. Aquesta moral deixa de banda els sentiments, les quals són la base de la intel·ligència emocional. Aquesta intel·ligència crec que és important a l'hora d'aplicar uns certs valors morals. No només la raó ha de ser el fonament de la moral.
2. Hi estàs d'acord? Per què sí o per què no?
Estic bastant d'acord amb les tres màximes de la moral cartesiana. La primera ens diu que s'han de seguir els costums i lleis del país o regió en que un es trobi, sense deixar de banda les teves pròpies creences. Cada persona s'ha d'adaptar a la zona on viu, intentant evitar el màxim els problemes religiosos i polítics que puguin ser ocasionats a causa d'una mala integració, però cada persona ha de mantenir les seves pròpies creences, les quals defensa. La segona màxima ens diu que hem de ser constants en les nostres accions i perseverar els nostres objectius fins al final, tot deixant de banda les indecisions o remordiments. Si una persona vol fer alguna cosa, però no es veu capaç de fer-la o no n'esta completament convençuda, és totalment impossible que la pugui aconseguir. Primer s'ha de convèncer un mateix de les seves capacitats per tal de poder afrontar una dificutat o un problema. La tercera màxima diu que és més feliç qui sap controlar el que desitja que qui viu constantment pendent de desitjos que no depenen d'ell. Ens hem de donar compte que un mateix no és el centre del món, que el món no canviarà per poder satisfer les nostres necessitats, sóm nosaltres, individualment, que hem de canviar els nostres desitjos per tal de poder-nos adaptar al món i, així, poder ser més feliços.
3. Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts febles?
Els punts més forts de la moral cartesiana són la primera màxima i la segona, ja que l'adaptació al lloc on vius és necessària i ser constant i perseverant en tots els actes que facis vital per poder-los superar. En canvi, el punt més dèbil de la moral provisional és la tercera màxima, ja que els desitjos, molts cops, formen part del subconscient, part de la nostra ment que no podem dominar. Per tant, els desitjos provinents del subconscient no els podem controlar.
Quim Nicolau i Oriol Serra
La moral provisional de Descartes és una moral que utilitza únicament la raó, com l'intel·lectualisme moral de Sòcrates. La raó és la que dóna la mesura del bé i del mal. Aquesta moral deixa de banda els sentiments, les quals són la base de la intel·ligència emocional. Aquesta intel·ligència crec que és important a l'hora d'aplicar uns certs valors morals. No només la raó ha de ser el fonament de la moral.
2. Hi estàs d'acord? Per què sí o per què no?
Estic bastant d'acord amb les tres màximes de la moral cartesiana. La primera ens diu que s'han de seguir els costums i lleis del país o regió en que un es trobi, sense deixar de banda les teves pròpies creences. Cada persona s'ha d'adaptar a la zona on viu, intentant evitar el màxim els problemes religiosos i polítics que puguin ser ocasionats a causa d'una mala integració, però cada persona ha de mantenir les seves pròpies creences, les quals defensa. La segona màxima ens diu que hem de ser constants en les nostres accions i perseverar els nostres objectius fins al final, tot deixant de banda les indecisions o remordiments. Si una persona vol fer alguna cosa, però no es veu capaç de fer-la o no n'esta completament convençuda, és totalment impossible que la pugui aconseguir. Primer s'ha de convèncer un mateix de les seves capacitats per tal de poder afrontar una dificutat o un problema. La tercera màxima diu que és més feliç qui sap controlar el que desitja que qui viu constantment pendent de desitjos que no depenen d'ell. Ens hem de donar compte que un mateix no és el centre del món, que el món no canviarà per poder satisfer les nostres necessitats, sóm nosaltres, individualment, que hem de canviar els nostres desitjos per tal de poder-nos adaptar al món i, així, poder ser més feliços.
3. Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts febles?
Els punts més forts de la moral cartesiana són la primera màxima i la segona, ja que l'adaptació al lloc on vius és necessària i ser constant i perseverant en tots els actes que facis vital per poder-los superar. En canvi, el punt més dèbil de la moral provisional és la tercera màxima, ja que els desitjos, molts cops, formen part del subconscient, part de la nostra ment que no podem dominar. Per tant, els desitjos provinents del subconscient no els podem controlar.
Quim Nicolau i Oriol Serra
Ontologia: teoria de les substàncies - René Descartes
Descartes defineix una substància com allò que existeix per si mateix, és a dir, que no necessita de res més que de si mateix per ser. Seguint aquesta definició, només Déu seria substància, però Descartes porta aquesta idea a la ment (res cogitans) i a la matèria (res extensa). Una substància, per poder ser substància, ha de tenir dues propietats: l'atribut i el mode. L'atribut és l'essència que fa possible que un ésser tingui una substància determinada, i el mode és la manera com aquesta substància pot aparèixer en la ment.
Segons Descartes, tot el que existeix pot formar part d'un dels 3 tipus de substància:
Segons Descartes, tot el que existeix pot formar part d'un dels 3 tipus de substància:
- Substància divina. Déu.
- Substància pensant. És la res cogitans i equival al "jo" o l'ànima.
- Substància extensa. És la res extensa o el món material. En ell, Descartes hi distingeix:
- Qualitats primàries. Qualitats racionals, és a dir, matematitzables.
- Qualitats secundàries. Qualitats provocades pels sentits i l'imaginació.
Quim Nicolau i Oriol Serra
dijous, 19 de gener del 2012
dilluns, 16 de gener del 2012
Mètode Cartesià
-En el cas del metge, el primer que ha de fer és fer un seguit de preguntes per recollir les sensacions i el dolors del pacient.
A partir d'aquest primer pas, el metge analitza cadascun dels simptomes que presenta el pacient i intenta averiguar l'origen i el perquè és degut cada simptoma.
Un cop analitzat cada simptoma, es posen en comú i el metge reflexiona quina malaltia o enfermetat pot produïr aquest conjunt de simptomes.
Quan la malaltia o enfermetat el metge posa en pràctica la cura, si hi ha. Si les medicines o el tractament no van bé torna a començar el procés.
-Un bon detectiu quan arriba a l'escena del crim, parla amb els companys per recopilar les primeres impresions i la informació que s'hagi pogut recopilar. Llavors el detectiu passa a observar detalladament l'escena i analitza cadascuna de les proves del crim.
A partir de les pròpies deduccions comença a enllaçar totes les proves i descriu el perfil de com podria ser el assassí. Un cop això repassa un i un altre cop les proves i deduccions i si està segur, demana la detenció del suspitós.
-I per últim, el cas del mecànic.
El mecànic quan li porten el vehicle al taller li demana al client les sensacions que té del funcionament. Un cop això comença a treballar en el vehicle i sobretot la part que no funciona. Quan el problema es detectat, el mecànic desmonta aquesta part i la torna a montar amb les peces de recanvi. Finalment observa que tot torna a funcionar amb normalitat.
Oriol Serra Romeu
A partir d'aquest primer pas, el metge analitza cadascun dels simptomes que presenta el pacient i intenta averiguar l'origen i el perquè és degut cada simptoma.
Un cop analitzat cada simptoma, es posen en comú i el metge reflexiona quina malaltia o enfermetat pot produïr aquest conjunt de simptomes.
Quan la malaltia o enfermetat el metge posa en pràctica la cura, si hi ha. Si les medicines o el tractament no van bé torna a començar el procés.
-Un bon detectiu quan arriba a l'escena del crim, parla amb els companys per recopilar les primeres impresions i la informació que s'hagi pogut recopilar. Llavors el detectiu passa a observar detalladament l'escena i analitza cadascuna de les proves del crim.
A partir de les pròpies deduccions comença a enllaçar totes les proves i descriu el perfil de com podria ser el assassí. Un cop això repassa un i un altre cop les proves i deduccions i si està segur, demana la detenció del suspitós.
-I per últim, el cas del mecànic.
El mecànic quan li porten el vehicle al taller li demana al client les sensacions que té del funcionament. Un cop això comença a treballar en el vehicle i sobretot la part que no funciona. Quan el problema es detectat, el mecànic desmonta aquesta part i la torna a montar amb les peces de recanvi. Finalment observa que tot torna a funcionar amb normalitat.
Oriol Serra Romeu
El mètode cartesià - René Descartes
Doctor
- Evidència. El doctor fa observacions al pacient sense fer prejudici, ja que seria una font d'errors.
- Anàlisi. A partir de les observacions fetes al pacient, el doctor divideix el que ha observat en diferents símptomes i els estudia individualment.
- Síntesi. Agrupant els diferents símptomes analitzats, es determina la malaltia del el pacient.
- Enumeració. Comprova tots els símptomes i la seva relació per tal de no cometre cap error al dir de quina malaltia es tracta.
Detectiu
- Evidència. El detectiu observa l'escena del crim sense fer cap deducció anticipada.
- Anàlisi. Un cop ha estudiat la zona on s'ha comès el crim, desglossa totes les proves per poder analitzar-les individualment.
- Síntesi. Relaciona les diferents proves i pistes per tal de descobrir qui ha comès el crim.
- Enumeració. Fa vàries comprovacions per poder anunciar amb certesa la seva deducció.
Mecànic
- Evidència. El mecànic fa observacions al vehicle per tal de poder esbrinar quina part no funciona correctament, sempre sense fer deduccions anticipades.
- Anàlisi. Un ha descobert quina part no funciona correctament, divideix l'averia principal en problemes més simples per tal de poder-los comprendre amb més facilitat.
- Síntesi. A partir de l'estudi dels problemes simples, es relacionen per tornar a formar l'averia principal, però coneixent com arreglar-la.
- Enumeració. Es fan comprovacions rigoroses de l'averia per assegurar que al arreglar-la, el vehicle funcioni correctament.
Quim Nicolau
Mètode Cartesià
Aplicació del mètode Cartesià en 3 casos diferents:
- El primer cas és en el d'un metge a l'hora d'evaluar a un pacient, el primer pas a fer, és no evaluar al pacient sense un preevi anàlisi, el pacient pot tindre qualsevol sìmptoma però no ha de ser jutjat.
Després, a la segona etapa, el metje ha d'analitzar el simptomes del pacient i idear solucions per resoldre els problemes.
El tercer pas a seguir és analitzar cada simptoma i evaluar les possibles malalties de manera que amb els resultats del preevi anàlisi les possibles malalties es vagin descartan fins a obtenir la que té vertadera concordança amb els simptomes analitzats.
Finalment el metje haurà d'assegurar-se de que el seu procès ha estat correcte i les possiblitats d'error són les mínimes.
- El segon cas és el d'un detectiu per la solució d'un crim. El primer a fer, i més convenient seria no treure conclusions o possibles idees sobre la causa dels fets.
En segon lloc el detectiu procediria analitzant les proves i les comprovarà per tal de tenir una idea bàsica del que hagi pogut passar.
El tercer pas a seguir seria la reflexió sobre la manera en que el crim ha succeït, el més convenient seria un repàs per parts de les proves per intentar imaginar de manera correcta com ha passat tot.
L'últim pas a seguir es basa en la reflexió i enumeració dels passos que hem seguit per verificar que no ha pogut passar d'altra manera, l'objectiu es obtenir una deducció o conclussió veridica final.
- Finalment tenim el cas d'un mecànic a l'hora d'intentar solucionar el problema d'un cotxe.
Per començar el mecànic haurà de comprovar la correcta posició de totes les peçes de l'automòvil, seguit d'altres comprovacións que ajudaran a comprovar quin és el possible problema.
Seguit d'això lo convenient seria la reparació o solució als possibles petits problemes que hem trobat.
El tercer pas consta de la comprovació de que els problemes solventats hagin sigut els causants de que el cotxe no funcioni, en el cas de que continui el problema tots els anteriors problemes solventats hauràn sigut decartats.
Per acabar, la revisió i la comprovació de que el cotxe està funcionant correctament.
Martin Gürtner.
M
El mètode cartesià
Metge
1.Evidència: El metge no ha de jutjar al pacient per al seu aspecte ni per als sìmptomes que pugui reoneixer a simple vista.
2.Anàlisi: El metge veurà el pacient, veurà tots els simptomes que presenta i els analitzarà un per un per tal de resoldren cada un el millor possible.
3.Síntesi: El metge primer de tot analitzarà els simptomes, després reflexionarà sobre quina malaltia podria tindre el pacient per presentar aqeuells simptomes i finalment pensaria en quin és el millor medicament que li pot administrar per tal de curar-lo.
4.Enumeració: Revisarà la seva conclusió final i tots els passos que ha seguit per tal d'assegurar-se de que no ha comés cap error ni ha oblidat res.
Detectiu
1.Evidència: El detectiu al arribar a la zona on s'hagi comés el crim no treurà conclusions precipitades sobre els fets que hagin pogut passar en aquell lloc.
2.Anàlisi: El detectiu recollirà totes les proves i les analitzarà per tal de fer-se una millor idea del que ha pogut passar.
3.Síntesi: Després d'haver analitzat cada prova se situarà a la zona del crim i intentarà veure pas per pas com es va dur a terme el crim.
4.Enumeració: Reflexionarà sobre la seva conclusió final i repassarà tots els passos que ha seguit per arribar a la seva deducció per tal d'assegurar-se que no falla res.
Mecanic
1.Evidència: El mecanic observarà el soroll del motor i farà d'altres comprovacions, però sense treure'n cap conclusió, només per a formular hipotesis.
2.Anàlisi: Després d'aquesta revisió veura on són els petits problemes que fan que alguna cosa falli i en buscarà solució per a cada una.
3 Síntesi: Al haver vist quins són els petits problemes podrà saber quin és el problema en general i trobar-li una solució
4 Enumeració: Revisarà la feina que ha fet per a comprovar que tot és correcte i que no ha oblidat res.
1.Evidència: El metge no ha de jutjar al pacient per al seu aspecte ni per als sìmptomes que pugui reoneixer a simple vista.
2.Anàlisi: El metge veurà el pacient, veurà tots els simptomes que presenta i els analitzarà un per un per tal de resoldren cada un el millor possible.
3.Síntesi: El metge primer de tot analitzarà els simptomes, després reflexionarà sobre quina malaltia podria tindre el pacient per presentar aqeuells simptomes i finalment pensaria en quin és el millor medicament que li pot administrar per tal de curar-lo.
4.Enumeració: Revisarà la seva conclusió final i tots els passos que ha seguit per tal d'assegurar-se de que no ha comés cap error ni ha oblidat res.
Detectiu
1.Evidència: El detectiu al arribar a la zona on s'hagi comés el crim no treurà conclusions precipitades sobre els fets que hagin pogut passar en aquell lloc.
2.Anàlisi: El detectiu recollirà totes les proves i les analitzarà per tal de fer-se una millor idea del que ha pogut passar.
3.Síntesi: Després d'haver analitzat cada prova se situarà a la zona del crim i intentarà veure pas per pas com es va dur a terme el crim.
4.Enumeració: Reflexionarà sobre la seva conclusió final i repassarà tots els passos que ha seguit per arribar a la seva deducció per tal d'assegurar-se que no falla res.
Mecanic
1.Evidència: El mecanic observarà el soroll del motor i farà d'altres comprovacions, però sense treure'n cap conclusió, només per a formular hipotesis.
2.Anàlisi: Després d'aquesta revisió veura on són els petits problemes que fan que alguna cosa falli i en buscarà solució per a cada una.
3 Síntesi: Al haver vist quins són els petits problemes podrà saber quin és el problema en general i trobar-li una solució
4 Enumeració: Revisarà la feina que ha fet per a comprovar que tot és correcte i que no ha oblidat res.
Roger Puig
25 2nF
dijous, 12 de gener del 2012
René Descartes
Vida de Descartes / dades més rellevants
- És el pioner de la filosofia moderna.
- És el creador de la noció de subjecte.
- Va desenvolupar la geometria analítica, va explicar la refracció de la llum i va investigar el magnetisme.
Discurs del mètode
- "Pienso, luego existo" (Preten deduïr l'existència del pensament).
- En aquest discurs parla sobre l'autorreflexió a partir del raonament.
- El Mètode es basa en 4 regles:
- És el pioner de la filosofia moderna.
- És el creador de la noció de subjecte.
- Va desenvolupar la geometria analítica, va explicar la refracció de la llum i va investigar el magnetisme.
Discurs del mètode
- "Pienso, luego existo" (Preten deduïr l'existència del pensament).
- En aquest discurs parla sobre l'autorreflexió a partir del raonament.
- El Mètode es basa en 4 regles:
- Regla de l’evidència: Parla de basar-se en el dubte, en no deixar-se portar i evitar la precipitació.
- Regla de l’anàlisi: Parla d'ajudar-se a resoldre problemes divint tot el que es vagi trobant per poder arribar a la resposta més fàcilment i millor.
- Regla de la síntesi: Parla de començar per les coses més senzilles i anar apujant el grau de dificultat.
- Regla de l’enumeració: Finalment, parla de assegurar-se del resultat mitjançant el recompte i la revisió.
Meditacions metafísiques
- A la primera meditació, Descartes fa referència a un geni maligne que és capaç de distorsionar el nostre pensament.
- La consciència implica l'existència.
- Descartes demostra l'existència de Deu.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)