Obama: Kantià o utilitarista?

Ben Laden va ser "executat" per ordre del president dels USA, B. Obama.
Va ser aquesta una decisió kantiana, o utilitarista? Reflexiona la resposta i justifica-la.

Va ser, clarament, una decisió kantiana. Ja que, segons Kant, el fi no justifica els medis, i en Bin Laden va fer moltes atrocitats per arribar al seu objectiu.

Si ho mirem des d'un altre punt de vista, la decisió és utilitarista, ja que per fer pagar a en Bin Laden per totes les atrocitats que va fer, el van "executar justament". Per tant, el fi SI justifica els medis.

Mètode Cartesià - René Descartes

Metge


- Evidència: Encara que vegi clars símptomes en el pacient, no ha de deixar-se portar i fer prejudicis.
- Anàlisi: Ara, el metge veurà tots els símptomes del pacient i els analitzarà acuradament.
- Síntesi: Després d’analitzar els símptomes, reflexionarà sobre quin tractament pot donar-li al pacient.
- Enumeració: Tornarà a analitzar els passos que ha portat a terme per tal de assegurar-se de que no s’ha equivocat.


Detectiu


- Evidència: El detectiu quan trobi a l’individu que ha d’investigar, no es deixarà portar per prejudicis i esperarà a que l’individu faci algun moviment.
- Anàlisi: Després, analitzarà tots els moviments que ha fet l’individu.
- Síntesi: Ara, segons el que ha vist a l’anàlisi, arribarà a una conclusió per mitjà d’aquest previ anàlisi.
- Enumeració: Reflexionarà sobre la conclusió i tornarà a repassar tots els passos per tal de no deixar-se res per observar.


Mecànic


- Evidència: El mecànic es fixarà ens els fallos del cotxe, però no traurà encara cap conclusió, perquè sinó s’estaria deixant portar pels prejudicis.
- Anàlisi: Analitzarà tot el que ha vist que falla en el cotxe.
- Síntesi: Ara, per mitjà de tot l’anàlisi previ, traurà una conclusió per tal d’arreglar-ho.
- Enumeració: Tornarà a repassar tots els passos per tal d’assegurar-se que no s’ha equivocat.

Filofoto

Durant aquests últims dies, a València hi ha agut manifestacions d'estudiants per protestar contra les retallades en educació efectuades recentment. Aquestes manifestacions han estat contingudes amb una forta repressió policial, causant ferits en nombrosos casos.

Aquesta frase ens pot ser útil per reflexionar sobre els fets que han succeït recentment: "A un poble se li poden prohibir moltes coses, totes. Totes excepte la llibertat."

Quim Nicolau

Comentari de text - David Hume

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no tot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)


1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]
En aquest text, Hume ens diu que només podem admetre el passat. Les nostres idees provenen de les impressions, i aquestes de l'experiència viscuda. Per tant, una experiència viscuda no és vàlida per al futur, forma part del passat.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]
a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: És un raonament que té en compte les impressions, però que pot ser una contradicció.
b) Experiència: Fet o vivència passada a partir de la qual creem les impressions.


3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
Hume ens diu que no podem saber el futur, ja que no hem viscut experiències futures, no tenim impressions sobre el futur. La ciència tampoc el pot determinar, ja que les lleis, per a Hume, no són vàlides. El món que coneixem no és el món real, és una mera interpretació del món creada pels sentits. Per tant, no podem saber com és el món realment, cosa que fa impossible determinar les lleis. Aquesta és la base del fenomalisme de Hume.
És amb el principi de la còpia que Hume ens diu que tota idea prové d'una impressió, una experiència. I totes les idees que no provinguin de cap impressió, com les metafísiques, han de ser descartades, no superen el principi de la còpia.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]
Hume és un filòsof empirista, no creu en les idees innates (idees que ja tenim abans de néixer) sinó que adquirim coneixement a partir dels sentits. En canvi, Descartes afirma que els coneixement adquirits pels sentits són enganyosos, només són vàlids els coneixments adquirits per la raó.

Quim Nicolau

La moral provisional - René Descartes

1. Què n'opines de la moral cartesiana?
La moral provisional de Descartes és una moral que utilitza únicament la raó, com l'intel·lectualisme moral de Sòcrates. La raó és la que dóna la mesura del bé i del mal. Aquesta moral deixa de banda els sentiments, les quals són la base de la intel·ligència emocional. Aquesta intel·ligència crec que és important a l'hora d'aplicar uns certs valors morals. No només la raó ha de ser el fonament de la moral.

2. Hi estàs d'acord? Per què sí o per què no?
Estic bastant d'acord amb les tres màximes de la moral cartesiana. La primera ens diu que s'han de seguir els costums i lleis del país o regió en que un es trobi, sense deixar de banda les teves pròpies creences. Cada persona s'ha d'adaptar a la zona on viu, intentant evitar el màxim els problemes religiosos i polítics que puguin ser ocasionats a causa d'una mala integració, però cada persona ha de mantenir les seves pròpies creences, les quals defensa. La segona màxima ens diu que hem de ser constants en les nostres accions i perseverar els nostres objectius fins al final, tot deixant de banda les indecisions o remordiments. Si una persona vol fer alguna cosa, però no es veu capaç de fer-la o no n'esta completament convençuda, és totalment impossible que la pugui aconseguir. Primer s'ha de convèncer un mateix de les seves capacitats per tal de poder afrontar una dificutat o un problema. La tercera màxima diu que és més feliç qui sap controlar el que desitja que qui viu constantment pendent de desitjos que no depenen d'ell. Ens hem de donar compte que un mateix no és el centre del món, que el món no canviarà per poder satisfer les nostres necessitats, sóm nosaltres, individualment, que hem de canviar els nostres desitjos per tal de poder-nos adaptar al món i, així, poder ser més feliços.

3. Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts febles?
Els punts més forts de la moral cartesiana són la primera màxima i la segona, ja que l'adaptació al lloc on vius és necessària i ser constant i perseverant en tots els actes que facis vital per poder-los superar. En canvi, el punt més dèbil de la moral provisional és la tercera màxima, ja que els desitjos, molts cops, formen part del subconscient, part de la nostra ment que no podem dominar. Per tant, els desitjos provinents del subconscient no els podem controlar.

Quim Nicolau i Oriol Serra

Ontologia: teoria de les substàncies - René Descartes

Descartes defineix una substància com allò que existeix per si mateix, és a dir, que no necessita de res més que de si mateix per ser. Seguint aquesta definició, només Déu seria substància, però Descartes porta aquesta idea a la ment (res cogitans) i a la matèria (res extensa). Una substància, per poder ser substància, ha de tenir dues propietats: l'atribut i el mode. L'atribut és l'essència que fa possible que un ésser tingui una substància determinada, i el mode és la manera com aquesta substància pot aparèixer en la ment.
Segons Descartes, tot el que existeix pot formar part d'un dels 3 tipus de substància:

• Substància divina. Déu.
• Substància pensant. És la res cogitans i equival al "jo" o l'ànima.
• Substància extensa. És la res extensa o el món material. En ell, Descartes hi distingeix:
• Qualitats primàries. Qualitats racionals, és a dir, matematitzables.
• Qualitats secundàries. Qualitats provocades pels sentits i l'imaginació.

Quim Nicolau i Oriol Serra

René Descartes

Quim Nicolau