Filosofia presocràtica

En quants períodes se sol dividir l'etapa de filosofia grega? Quins són?
Se sol dividir en cinc períodes: el període presocràtic, considerat com l'etapa del naixement de la filosofia (finals del segle VII a.C. - principis del segle V a.C.), el període humanísitc, l'etapa de més esplendor políticament i culturalment de Grècia (segle V a.C.), el període ontològic, el període més important de la filosofia grega (Plató i Aristòtil) (segle IV a.C.), el període ètic, període de crisis social i anarquia, la població era radicalment individualista i desconfiada (segle III a.C.) i el període religiós, el moment de la decadència filosòfica (segle II a.C. - segle II-III d.C.).

A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen el període ètic, mentre que els neoplatònics pertanyen al període religiós.

Escriu en tres línies en què consisteix el "pas del mite al logos". Explica també perquè va ser tan difícil.
El pas del mite al logos va consistir en deixar de creure en coses intuitivament lògiques per començar a creure en la ciència, és a dir, en una explicació dels fets naturals partint de l'observació i la raó. Aquest pas va ser molt difícil perquè les explicacions raonades del comportament de la natura anaven en contra de la intuició humana. En canvi, els mites estaven molt arrelats en la població i els semblaven lògics i coherents.

Com es poden classificar els mites?
Hi ha diferents classificacions dels mites: segons el tipus d'història i el caràcter que tenen i segons la seva funció.
Segons el tipus d'història: sagues, són històries que explicaven l'origen d'una família, ciutat, país o del cosmos. Es poden considerar com un tipus d'història primitiva. Contes, són històries humorístiques i fantasioses que no pretenen explicar cap veritat, sinó divertir. Mites, són històries amb un caràcter existencial que parlen d'alguna situació humana tràgica, pretén donar lliçons de comportament social i moral.
Segons la seva funció: cosmogònics, volen explicar la creació del món, teogònics, es refereixen a l'origen dels déus, antropogònics, es refereixen a la creació de l'home, etiològics, intenten explicar l'origen de determinades institucions escatològiques i els morals, que narren la lluita entre el bé i el mal.

Quina és la intenció i el valor dels mites?
La intenció dels mites és explicar un conflicte existencial mitjançant una història que no ha passat mai, que és falsa, exagerada o inexacta. Els mites tenen la funció de l'hermanèutica, pretenen transmetre un missatge a través d'imatges.

Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
Els dos déus més importants en la mitologia són dos: Apol·lo i Dionís. Aquests dos déus simbolitzen els dos nivells de població i comportament de Grècia. Apol·lo representa els ciutadans i simbolitza el seny, mentre que Dionís representa els esclaus i la gent senzilla i simbolitza la festa. Aquests dos déus no es consideren contradictoris, sinó complementaris.

En què consisteix el "problema de l'Alétheia"?
Etimològicament aléthia significa "des-velament", una paraula que utilitzaven els grecs per referir-se a la veritat. Per a altres poblacions com els egipcis la veritat era quelcom que es coneix des de l'eternitat, peró està reservada a els déus. Hi havia grups de persones, com els sacerdots, que podien posar-se en contacte amb els déus i rebre parts de la veritat en forma d'enigma. Però a Grècia es va anar consolidant una altra mentalitat que dóna origen a la filosofia, no només els déus coneixen el món, l'home amb l'esforç de la seva intel·ligència pot arribar a la veritat. El naixement de la filosofia està relacionat amb aquesta nova mentalitat racional.

Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Els facors que van fer possible el pas del mite al logos van ser cinc: el factor econòmic, el comerç va fer que la gent contactés amb les altres persones i així contrastar i discutir diverses maneres d'entendre el món. El factor sociològic, la gent critica i discuteix sobre els governants de les ciutats independents. El factor religiós, cada ciutat té la deva manera pròpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos. El factor educatiu, les persones s'eduquen mitjançant la discussió entre ells. I la importació de la geometria i la física egípcies, gràcies a la geometria i la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques.

Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
Tales diu que l'arkhé del món és l'aigua, és una realitat empírica i comprobable. El món pot ser explicat a través d'un element físic natural com l'aigua. Mentre que Pitàgores diu que l'arkhé no és material, ni físic, sinó abstracte com els nombres.

En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
La seva contradicció es basa en el canvi del mite al logos, Heracles és l'iniciador de la filosofia dialèctica "no hi ha res definitiu, tot està sempre en procés de construcció".
Parmènides és el pare del racionalisme radical "des del punt de vista de la raó, el canvi és llogicament contradictori".
Per Parmènides els oposats són inconciliables, en canvi Heràclit creu que és possible la conciliació dels oposats.

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Trobo que la teoria dels filosof presocràtics que s'ajusta més a les actuals és la de Heràclit ja que pensa que el món està governat per el logos