Diàleg socràtic

Sòcrates: Menó, què creus que és la felicitat?
Menó: La felicitat és una sensació que tens quan fas certes accions.
Sòcrates: Quines accions has de fer?
Menó: Bones accions.
Sòcrates: Per tant, és això el que necessites per ser feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: LLavors no ets feliç quan una persona que estimes no és feliç?
Menó: Si.
Sòcrates: Doncs hi ha més coses que fer bones accions les quals influeixen en l’assoliment de la felicitat.
Menó: Si, però no sé quines són.
Sòcrates: I tu Gòrgies, què en penses de la felicitat?
Gòrgies: La felicitat es un estat d'ànim permanent.
Sòcrates: Llavors, una vegada assoleixes la felicitat, ets feliç per tota la vida?
Gòrgies: Si.
Sòcrates: Fins i tot quan una persona a la que estimes sofreix, ets feliç?
Gòrgies: No, Sòcrates.
Sòcrates: Llavors, Gòrgies, què és en realitat la felicitat?
Gòrgies: No ho sé.
Sòcrates: Anaximandre, qué dius tu que és la felicitat?
Anaximandre: Per a mi la felicitat és lo contrari a la tristesa.
Sòcrates: Per tant, si no has experimentat mai la tristesa, no seràs feliç?
Anaximandre: Bona pregunta, en aquest cas que dius si.
Sòcrates: Per tant, a quina conclusió arribes?
Anaximandre: No t'ho sabria dir, Sòcrates.
Sòcrates: Com ho veus tu, esclau?
Esclau de Menó: La felicitat és en realitat la vida.
Sòcrates: Què insinues, que sense felicitat, la nostra vida no val per res?
Esclau de Menó: No... em refereixo a que tot hauria d'estar mogut per la felicitat.
Sòcrates: Però no ho está, per tant podem dir que la felicitat es una característica de la vida, però no ho és en la seva totalitat.
Esclau de Menó: Si.