Ontologia: teoria de les substàncies - René Descartes

Descartes defineix una substància com allò que existeix per si mateix, és a dir, que no necessita de res més que de si mateix per ser. Seguint aquesta definició, només Déu seria substància, però Descartes porta aquesta idea a la ment (res cogitans) i a la matèria (res extensa). Una substància, per poder ser substància, ha de tenir dues propietats: l'atribut i el mode. L'atribut és l'essència que fa possible que un ésser tingui una substància determinada, i el mode és la manera com aquesta substància pot aparèixer en la ment.
Segons Descartes, tot el que existeix pot formar part d'un dels 3 tipus de substància:

• Substància divina. Déu.
• Substància pensant. És la res cogitans i equival al "jo" o l'ànima.
• Substància extensa. És la res extensa o el món material. En ell, Descartes hi distingeix:
• Qualitats primàries. Qualitats racionals, és a dir, matematitzables.
• Qualitats secundàries. Qualitats provocades pels sentits i l'imaginació.

Quim Nicolau i Oriol Serra